Arquitectura Medieval & Art Medieval

Quan érem més petits (el curs 2008-2009) vam fer uns castells medievals d'allò més bonic i aquí us els volem ensenyar.

Que us sembla?? 

Els alumnes de Tercer de Cicle Mitjà hem construït castells amb materials de reciclatge. Aquesta activitat s’emmarca dins la programació transversal de l’Edat Mitjana. Els castells eren una de les vivendes característiques de l’època medieval. Alguns, per la seva importància i resistència, han perdurat al llarg del temps i encara els podem visitar i admirar Materials emprats: Botelles, briks, caixes de cartró i tots aquells materials de útils per completar la construcció, cola termofusible, retoladors, pintura, pinzells,... Desenvolupament: El primer pas a fer va ser portar entre tots materials per llençar que tinguessin a casa.
Un cop vàrem tenir els materials, vam fer quatre grups de treball. Cada grup va consensuar el disseny i els materials amb que construiríem el castell.
Tot això com es lògic va generar moltes opinions i tots hi dèiem la nostra.
Un cop decidit i muntat el projecte de castell damunt d’un cartró, que també vam portar de casa, vam  destriar entre tots, els mes adients per fer de base de la construcció, tant per rigidesa com per grandària.
Un cop decidit com seria el castell, vàrem anar fent les diferents parts unides amb cola termofusible  i folrades amb els fulls que prèviament havien pintat i decorat al nostre gust, el que va provocar que un cop més haguéssim d’arribar a acords consensuats entre tots els del grup.
El recobriment exterior de les torres i els murs així com de les teulades que coronaven les torres, les vam treure d’Internet.
Autors d’esquerra a dreta.- Rubén Gracia, Rita Acebron, Didac Colominas, Giovanni Bueno, Ashley Amarante i Paola de Paula.
Autors d’esquerra a dreta.-Marta Rius, Estefania Giraldo, Pol Montañes, Francesc Nou, Josep Castan , Alba Aler i David Llorens.
Autors d’esquerra a dreta.-Oriol Segues, Emma Marselles, Diego Solanas, Mar Costa, Iris Perez, Carlos Melgosa i  Gerard Valltondre.
Autors d’esquerra a dreta.- Anna Llaurado, Unai Guerrero, Jordan Mayavanga, Sergi Roure, Lidia Villanueva i Maria Nievas.

     Aaah! També vam pintar com les persones de la Edat Mitjana, que us sembla?

PINTEM AMB PIGMENTS NATURALS

En el mac de les activitats de l'eix  transversal de l’Edat Mitjana,  l’alumnat de 3r. hem pintat amb pigments naturals,  amb els alumnes sobre l’art  en aquesta època, i en particular sobre la pintura,  van anar sortint diferents aspectes i un va ser  com obtenien els colors.  Això va afavorir que busquéssim entre tots diferents  tipus de pigments naturals fàcils d’aconseguir. Així  pel color negre van decidir que fos el carbó, pel verd  plantes com el julivert i els espinacs, pel marró  el cacau i el cafè, pel vermell el tomàquet i el pebre  vermell, pel groc el safrà,... Vam acordar portar entre tots els productes  que ens calien per elaborar una àmplia gama  de colors. Primer els vam matxucar amb el morter  i després els vam diluir en aigua. Tot aquest procés  els va fer adonar de la dificultat d’obtenir  una mica de pigment. Aquests pigments el vam barrejar amb làtex.  Tot i que en aquella època no existís, ens vam  permetre aquesta llicència, explicant-los  prèviament que en aquella època  es barrejaven amb ous per fer la pasta per pintar. Ja només quedava provar-ho i per això  pintaríem unes copies extretes d’un mural  de l’església de Sorpe, a la Vall d’Aneu  del Segle XII, perquè així poguessin comprovar les  dificultats d’aconseguir els colors i, quan les  contemplessin, valoressin especialment la bellesa  d'aquestes pintures medievals . TOMATA                                                                          CAFÈ

CARBÓ

JULIVERD

CACAU

Pinte Anem a buscar canyetes i plomes de pao COMENCEM A PINTAR Com podeu veure per dibuixar  no utilitzem cap estri  convencional.  Fem anar canyetes que hem anat  a buscar a prop de l'escola.  Les hi hem fet punta i,... funciona!!! Amb el carbó fem el dibuix Amb el julivert pimtem el fons Amb el cacao pintem totes les parts marró fosc,  com els cabells, la barba i les celles m la pell de la cara i el coll amb el cafè, i perfilem amb les tonalitats taronges del pebre les línies del coll i del pit, així com  també resaltem els colorets de la cara

L'Home dels Nassos

L'home dels nassos és un personatge català que té tants nassos com dies   
li queden a l'any. Només se'l pot veure el dia 31 de desembre.

Segons Joan Amades, tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgròs representant l'home dels nassos.

FESTIVAL DE NADAL

A la nostra classe el dia 20 i 21 de desembre vam celebrar el festival de nadal, amb un munt de actuacions de P3 a 6è amb teatres, balls, cançons, poemes,etc.
Nosaltres, fem un ball, "l'Hereu Riera", (què ja haureu vist l'entrada) i un poema de castellano, (que també el tenim).


Si o voleu veure cliqueu al següent enllaç:
http://www.xtec.es/ceip-practiques1-lleida/escola
Busqueu-lo a festes populars al festival

L'HEREU RIERA

A la nostra classe, pel festival de nadal farem un ball anomenat Hereu Riera. El Pep, (el professor de música) ens va demanar que fessim un "treball de recerca" sobre l'Hereu Riera que aquí us volem ensenyar:

Història del ball:

L'Hereu Riera és una canço tradicional dels Païssos Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s'ha convertit en una dansa.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s'explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

Llegenda:

Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.

Lletra i partitura de la canço:

N' hi van tres donzelles, són de
l'Empordà,
l'una diu a l'altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la...



Anem donzelletes, anem a ballar,
que l'Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la' n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la...



Perdonin senyores que me n'haig d' anar,
que la meva amada a la mort n'està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la...

                        …

Passos:

Comences amb un peu a a posar-lo en un quart de la creu de fusta, el soltes i el poses al del costat, després al del costat... Això 7 vegades.

Després comencen els llargs:

Poses un peu al quart dels curts i tanmateix poses l’altre peu al del davant, després soltes el segon peu i el poses al quart del costat, soltes el peu d’abans, i llavors el poses al quart de davant. 6 vegades, i al final gires amb quatre pases un quart, al sentit de les agulles del rellotge.

I després tornes a començar.

Vídeos:

Aquí uns exemples de com és balla l’Hereu Riera (Prem damunt):

http://www.youtube.com/watch?v=cTOd-ft4VMI

http://www.youtube.com/watch?v=jwNpKmE6aws

Imatges:

Poema de castellano

A la nostra classe, pel festival de nadal, farem un poema amb castella, repartit una estrofa per cada persona, i hem pensat que us podria agradar:

EL IDIOMA CASTELLANO

Señores: Una servidora,
Petra Perez Paticola,
cual la Academia Española
"Limpia, Fija y da Esplendor".

Pero yo lo hago mejor
y no por ganas de hablar,
pues les voy a demostrar
que es preciso meter mano
al idioma castellano,
donde hay mucho que arreglar. (Maria)

¿Me quieren decir por qué,
en tamaño y en esencia,
hay esa gran diferencia
entre un buque y un buqué?

¿Por el acento?
Pues yo, por esa insignificancia,
no concibo la distancia
de presidio a presidió (David)

O de tomas a Tomás,
ni de cargo al que cargó,
de un paleto a un paletó,
o de colas a Colás.

Mas dejemos el acento,
que convierte, como ves,
las ingles en un inglés,
y pasemos a otro cuento. (Rita)

¿A ustedes no les asombra
que diciendo rico y rica,
majo y maja, chico y chica,
no digamos hombre y hombra?

Y la frase tan oida
del marido y la mujer,
¿por qué no tiene que ser
el marido y la marida?

Por eso, no encuentro mal
si alguno me dice "cuala",
como decimos Pascuala,
femenino de Pascual.

El sexo a hablar nos obliga
a cada cual como digo:
si es hombre, me voy contigo;
si es mujer, me voy contiga.

¿Por qué las Josefas son
por Pepitas conocidas,
como si fuesen salidas
de las tripas de un melón? (Unai)

¡Y no habrá quien no conciba
que llamarle firmamento
al cielo, es un esperpento!
¿Quien va a firmar allá arriba?

¿Es posible que persona
alguna acepte el criterio
de llamarle Monasterio
donde no hay ninguna mona?

Si el que bebe es bebedor
y el sitio es el bebedero,
a lo que hoy es comedor
hay que llamar comedero.

De largo sacan largueza
en lugar de larguedad,
y de corto, cortedad
en vez de sacar corteza.

De igual manera me quejo
de ver que un libro es un tomo;
será tomo, si lo tomo,
y si no lo tomo, un dejo.

Si se le llama mirón
al que esta mirando mucho,
cuando mucho ladre un chucho
se le llamara ladrón. (Ionela)

Porque la silaba "on"
indica aumento, y extraño
que a un ramo de gran tamaño
no se le llame Ramón.

Y, por la misma razón,
si los que estáis escuchando
un gran rato estáis pasando,
estáis pasando un ratón.

Y sobra para quedar
convencido el más profano
que el idioma castellano
tiene mucho que arreglar.

Con que basta ya de historias
y, si al terminar me dais
dos palmadas, no temáis
por que os llame palmatorias.

Escursió a Agronoms

Amb el colegi, vam anar a fer una escursió fa una setmana.

Primer se'ns va presentar el Robert ens va ensenyar un Power point.             

Desprès vam fer dos tallers:
El taller d'alimentació i el taller de conservació.

Al taller d'alimentació, teniem que elegir uns aliments per preparar-nos un segon esmorzar saludable, la professora ens va revisar per assegurar-se de que era sa, per després menjar-ho.

Al de conservació, vam estudia que un aliment, com el cas de la poma, no és podia menjar podrit, es a dir, que si hi havia una cosa negra, volia dir que era dolent. I per demostrar-ho, al final, ens van donar una poma, desprès de se rentada amb aigua i amb antioxidant, tallada perquè ens la emportessim a casa.

Els prefixos negatius

De prefixos hi ha de molts tipus però ara et parlarem dels negatius:

a-    Ex: anormal

des-  Ex: desanim

in-   Ex: invariable

im- (només si la paraula comença per m) Ex: immpreció
contra-  Ex:  contraespionatge

anti-   Ex : anticongelant


EN SAPS ALGUN MÉS??